MUNTATGE AV

A continuació us explicaré en que consisteix el muntatge i quins tipus hi ha.


Per començar cal dir que el muntatge consisteix en seleccionar i ordenar diversos plans d'un discurs audiovisual per tal de construir la versió definitiva d'un film. La manera de col·locar els diversos plans pot canviar el sentit y per tant el missatge d'una pel·lícula.


TIPUS DE MUNTATGE:

Segons la totalitat del relat cinematogràfic:

• Muntatge narratiu: Explica els fets, cronològicament o amb salts tant al passat com al futur .

• Muntatge expressiu: Es busca la manifestació del món interior del director i el major impacte en l'espectador. Marca el ritme de l'acció, ràpid en moment d'aventura i lent en el drama i en el suspens. . Es divideix en:

               - Muntatge rítmic: En funció tant de la longitud dels plans com de la composició dels encuadraments. Es deforma la realitat d'alguna manera, retrassant o accelerant succesos segons el que l'autor vol provocar.

                - Muntatge ideològic: Crea relacions temporals, causals, de contrast entre succesos, objectes, persones...

• Muntatge creatiu: és l'operació d'ordenar sense tenir en compte una determinada cronologia, sinó com a recurs cinematogràfic, prèviament expressat en el guió que intentarà donar coherència, ritme, acció y bellesa a l'obra fílmica.

• Muntatge poètic: Posseeix una intenció expressiva, segons el qual els fragments es combinen de manera que l'atenció de l'espectador respongui a les intencions del realitzador.

• Muntatge en paral·lel: Dues o més escenes independents que es posen simultàniament creant una associació d'idees en l'espectador.

• Muntatge altern: Basat en l'alternança de dues o més accions entre les quals existeix una correspondència temporal i solen unir-se en un mateix fet al final del film o de la seqüència.

Muntatge analític o extern i muntatge sintètic o intern

• Muntatge analític o extern: amb enquadraments de plans curts i en general de curta durada.
• Muntatge sintètic o intern: plans llargs i amb freqüència i ús de la profunditat de camp. Es dóna una visió més àmplia de l'escena, sense voluntat d'anàlisi.