DADAISME:
El dadaisme deu el nom al mot Dadá que ve a representar el primer so que pronuncia un nen quan és petit. Se l’instaurà aquest nom a la corrent estilística, ja que buscava una paraula prou estètica per representar allò que seria el dadaisme. També és popular la llegenda que, Dadà no significa res, i que precisament fou escollit per això; per la seva no representació de quelcom.
• Propugna la desenfrenada llibertat de l'individu, l'espontaneïtat, l'immediat, actual i aleatori, la crònica contra la intemporalitat, la contradicció, el no on els altres diuen sí i el sí on els altres diuen no.
• Defensa el caos contra l'ordre i la imperfecció contra la perfecció.
SURREALISME:
El surrealisme tractava d’eliminar la intervenció reguladora de la raó durant el procediment pictòric, és a dir, que els pintors deixen influir amb tota llibertat llurs pensaments i llur forma de pintar.
• Desapareix la figuració, encara que no radicalment.
• En ocasions poden trobar figures recognoscibles.
• No existeixen jerarquies entre elements representats.
• La gamma cromàtica es limita a l'ús del blanc i negre
• La combinació de colors primaris.
No hay comentarios:
Publicar un comentario